La reina Ginebra, ianua diaboli.

Benvolguts lectors,
Us deixo l’abstract i l’enllaç de l’article en el que he estat treballant aquestes últimes setmanes, La reina Ginebra, ianua diaboli. La condició decadent de la reina Ginebra en El Cavaller de la Carreta de Chrétien de Troyes i en La Mort del rei Artús, publicat per la Revista digital d’Humanitats Sarasuati:

L’article es centra en el personatge femení de la reina Ginebra, esposa del rei Artús en el cercle literari artúric. En aquesta recerca s’ha dut a terme un estudi sobre el tractament de la condició de la dona a través de l’enfocament que Chrétien de Troyes i l’autor anònim de La Mort del rei Artús exposen en les seves novel·les. Les relacions de la reina Ginebra amb el cavaller Lancelot duran al regne de Logres a la seva decadència i destrucció, convertint al personatge femení en un instrument del diable que allunya als homes del Regne de Déu.

El rei Artús amb la fada Morgana descobrint l'adulteri de la reina Ginebra amb el cavaller Lancelot. La mort del rei Artús. Centre de França (Ahun), c.1470. Bnf, Mss, Fr.116 f. 688v

El rei Artús amb la fada Morgana descobrint l’adulteri de la reina Ginebra amb el cavaller Lancelot. La mort del rei Artús. Centre de França (Ahun), c.1470. Bnf, Mss, Fr.116 f. Ja 88v

Espero que gaudiu de la lectura tant com jo he gaudit en la seva elaboració!

L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial? 2.0

Lancelot, Lancelot.. Quant s’ha escrit i s’ha filmat sobre aquest cavaller de la Taula Rodona! Però que poc es sap que aquest famós cavaller va portar a Chrétien de Troyes (c.1135-c.1183) a deixar inacabada la seva novel·la…

Ja des d’un bon principi, al pròleg, l’autor vol deixar constància que l’obra que escriurà és un encàrrec de Maria de Xampanya (1145-1198), filla de Lluís VII de França i d’Elionor d’Aquitània, i que tant el tema com el sentit del romanç (matière et sen) han estat donats per ella. Així doncs, a diferència d’altres novel·les escrites per Chrétien, el Cavaller de la Carreta es presenta com un relat amorós que obeeix les lleis de la fin’amors: l’amor de Lancelot cap a Ginebra representaria el codi amorós que el fin amant ha de seguir segons l’ideal trobadoresc, que seria la sincera i fidel submissió del cavaller-amant a la seva domna. En aquesta línia, la novel·la exaltarà el factor extramatrimonial de l’amor, quelcom molt allunyat del que Chrétien de Troyes solia exposar en les seves obres, on l’amor només es pot donar dins dels límits del sagrament del matrimoni (L’amor al segle XII). Aquest nou factor de la novel·la chrétiana es degué a que tant la comtessa Maria de Xampanya i la seva mare Elionor d’Aquitània van promoure a les corts del nord francès el concepte de l’amor adúlter proposat per la lírica trobadoresca en les corts occitanes.

De fet, no és estrany que Maria de Xampanya també fos la promotora del Tractatus de Amore d’Andreu el Capellà, del darrer terç del segle XII, considerat com un codi irònic i sarcàstic de la fin’amors. És més, s’ha arribat a considerar-lo com la part teòrica de la novel·la de Chrétien ja que en ell s’exposa que l’adulteri és necessari per experimentar l’amor entre dues persones, però de la mateixa manera que la moralitat de Chrétien condemna l’adulteri, Andreu el Capellà (capellà!) deixa entreveure que el seu tractat s’hauria de prendre com una condemna de la luxúria (fornicatio). Això ens duria a considerar que Chrétien hagués volgut mostrar el seu desacord amb la comtessa utilitzant el seu text i convertint-lo en en una crítica moral vers l’amor adúlter i les conseqüències d’aquest. Al llarg del text, l’autor no deixarà d’enviar advertències al seu cavaller, el qual serà ridiculitzat sovint, sobre la perillositat dels seus sentiments cap a una dama que pertany a un altre senyor, al propi rei Artús. 

Aquest amor cap a la reina, convertirà a Lancelot en un cavaller errant ad aeternum, ja que no pot ser correspost per una dama ja casada i això no li permet fer-se un lloc en la societat cortesa, perquè tal i com he dit a l’anterior entrada, sense dona no hi ha ni títol ni terres, i Lancelot mai es podrà casar amb la reina Ginebra, la dona del seu senyor. Chrétien de Troyes es veurà impossibilitat d’enllestir la seva obra ja que la seva moralitat cristiana no li permetrà acabar l’aventura de Lancelot, de concedir-li al cavaller l’objecte del seu desig dins d’una atmosfera sacre i institucional. No s’ho mereix.  

L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial?

Hola de nou, companys!

Retornant al món dels blocs, començaré també una nova etapa de publicacions: més dinàmiques, més amenes i més centrades en temes concrets. Per aquest motiu, reprendré “El pergamí de l’Ermengarda” parlant sobre l’invent cultural més revolucionari del segle XII: l’amor.

L’amor, sentiment que feia emmalaltir greument a tot aquell que el patia, només es donarà en una sola forma: fora del matrimoni. L’amor era adúlter, no es podia concebre dins dels límits del matrimoni, institució que vinculava a dues famílies per motius socio-econòmics, i mai tenint en compte els dos individus que rebrien la benedicció eclesiàstica. Per això, l’amor, ens lliure i passional, es desenvolupava entre individus sense cap vincle, individus sense obligacions entre ells, individus que s’entregaven mútua i lliurement.

No obstant, hi hagué un autor de novel·les cavalleresques que al segle XII no va creure en aquest “llibertinatge” i es va oposar a la idea rotundament, plasmant gairebé en la totalitat de les seves novel·les el concepte de l’amor adscrit al matrimoni. Aquest autor fou Chrétien de Troyes (1135-1190).

En les seves novel·les, el protagonista no podrà arribar al ideal del perfecte cavaller sense abans haver passat per un llarg viatge d’obstacles que el conduirà a aconseguir una dama i un títol en la cort. Aquesta dama, però, l’obtindrà a través de la institució matrimonial, legitimant així el seu lloc en la societat cortesa del segle XII. Per tant, entendríem que Chrétien té un punt de vista moral i cristià pel que fa a l’amor i així ho reflecteixen les seves principals obres: Erec et Enide, Cligès, El Cavaller del Lleó i el Perceval.

En elles, la màxima del poema és “armes i amor”, en tant que l’amor, tal i com s’ha dit, jugarà un important paper atorgant a aquell cavaller que no és l’hereu de la seva família un títol i unes terres que li donaran un lloc en una societat on abans no hi tenia veu, sempre i quan aquest noble sentiment es doni dintre de la sacre institució del matrimoni.

Image

El pròxim dia us parlaré del gran repte de Chrétien de Troyes, El Cavaller de la Carreta, on l’autor haurà de tractar amb l’amor extramatrimonial: la relació adúltera entre Ginebra i Lancelot.