4th International Hug A Medievalist Day

Imatge

4th International Hug A Medievalist Day

Una abraçada a tots els companys que com jo en ocasions patim..cof cof! ADOREM aquesta bella i vella època en la que hem escollit endinsar-nos… 🙂

Anuncis

El Còdex Manesse (s.XIII-XIV)

El Còdex Manesse (Grosse Heidelberger Liederhandschrift, Cod. Pal. germ. 848) va ser copiat i il·lustrat entre 1305 i 1340 a Zúrich. El contingut del manuscrit, del segle XIII, és un recull de Minnelieders (poemes i cançons d’amor trobadoresc alemanys) realitzada per Rüdiger († 1304) i Johannes († 1298), prínceps de Manesse (Zúrich), i que van manar a Johannes Hadlaub († 1340) que els copiés en un còdex, que va ser elaborat per diverses mans. Aquest còdex va ser dedicat a Winceslau II, rei de Bohèmia.

En un primer moment, l’obra estava composta per 110 manuscrits, datats entre 1300 i 1315, i que tenen una unitat d’estil, color i composició. Però més tard, tres autors diferents van contribuir al treball final amb més manuscrits datats entorn de 1330. El còdex conté més de 6000 versos de 140 poetes escrits en escriptura gòtica i tots els poemes del còdex són presentats amb una il·lustració (138 en total), la qual ens mostra l’autor, imatge extreta segons la descripció de la família Manesse, i ens explica la cançó.
Els poemes i les miniatures estan ordenats segons el rang social de l’autor: comença amb l’emperador Enric VI d’Hohenstaufen (1165-1197), fill de Frederic I Barbarroja, i és seguit per reis, ducs, comtes, barons, marquesos i cavallers fins a arribar als joglars, als mestres, a la gent comuna, etc. Per tant, els dignataris que gaudeixen d’escut heràldic, el tenen representat a la part superior. Però cal destacar que, com que dita recopilació es va fer cent anys després de la creació d’aquesta lírica, tant els personatges com alguns escuts no són totalment els reals, és a dir, presenten petites modificacions o són totalment inventats.

El Context Històric:

Des del regnat de Frederic I Barbarroja (1152-1190) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romà Germànic una cultura cortesana que va impulsar l’increment del nivell cultural a les corts, el qual va afavorir el creixement econòmic. Però la mort de Frederic II (1250) va provocar un període de buit de poder a l’Imperi: l’autoritat imperial va desaparèixer amb ell. A més, a l’economia imperial no li quedaven gaire diners, per tant, no podia mantenir ni l’administració reial ni l’exèrcit. Per altra banda, després de la mort de l’emperador, no s’havia coronat a cap Papa, els quals eren els candidats tradicionals per la successió.
Davant d’aquesta situació, es van començar a formar lligues i es van coronar emperadors nominals per mantenir la pau, però cap d’aquests va aconseguir estabilitzar l’Imperi. El títol d’emperador quedarà vacant fins al 1312 amb la coronació d’Enric VII de Luxemburg a Roma pel Papa Clement V. Tot i això, el període de del Gran Interregne no finalitzarà a principis del segle XIV, sinó que ho farà al 1273 amb l’elecció de Rodolf I de Habsburg (1218-1291) com a cap de l’Imperi, però no va ser coronat com emperador, sinó que com monarca i va perdre la seva autoritat ja que va deixar de banda les pretensions imperials i el control dels Estat italians.

El Minnelyrik:

La Minnelyrik va ser un tipus de poesia d’amor alemanya medieval que es va desenvolupar a partir de 1170 a les Corts aristocràtiques del Sacre Imperi Romà Germànic durant l’Edat mitjana. Molts nobles es van dedicar a aquest gènere poètic, els quals van ser anomenats Minnesänger, i depenien de la protecció d’emperadors i barons. Cal destacar, però, que alguns d’aquests nobles no eren els autors originals de dites poesies, sinó que els transcrivien de poetes analfabets. Geogràficament, l’elaboració d’aquesta poesia es va estendre des del Rin (Rheinhausen) fins arribar a totes les parts de l’Imperi.
Aquest tipus de poesia era molt semblant a l’amor cortès trobadoresc del sud de França, però a mitjans del segle XIII el contingut d’aquests versos es va dramatitzar pel període de crisi política i econòmica que va viure el Sacre Imperi Romà Germànic, conegut com el Gran Interregne.
Durant el període del Gran Interregne (1250-1275), aquest gènere literari es va començar a abandonar amb l’aparició d’un nou estament social: la burgesia, la qual va potenciar la Fabliaux i altres noves formes literàries. Perquè no desaparegués aquest material literari, el cercle Manesse prendrà la decisió de fer un recull de les cançons i ajuntar-les en un corpus de documents, els quals ens presentaran els versos, però no la melodia.

Què en podem extreure d’aquest còdex?

El principal tema d’aquestes cançons és l’amor, un amor molt semblant al predicat pels trovadors de la Provença, és a dir, una total idealització del concepte amor i dona. El Minnelyrik ascendeix el sentiment amorós a un nivell noble i cavalleresc, però alhora és un amor que el poeta mai podrà gaudir, no és un amor correspost i, en el cas que ho fos, està ple d’obstacles: és un amor adúlter. Aquests versos no parlen sobre temes socials ni polítics de l’època, sinó que es centra en la descripció de l’estat místic que penetra al poeta quan aquest observa a la seva dona, distant, però admirable. Tot i així, caldria observar que la relació que s’estableix entre la dona i l’enamorat és de vassallatge, per tant, inconscientment s’està extrapolant el feudalisme al camp de la literatura.

A part d’aquesta concepció de l’amor, dels manuscrits hi podem extreure més informació de gran interès: la vestimenta medieval germànica de l’aristocràcia, l’avituallament dels cavallers en les justes o en els duels, les relacions entre l’aristocràcia, sobretot la relació entre ambdós sexes, els instruments musicals de l’època, etc.
Com que no acabaríem de parlar sobre la quantitat d’informació que ens aporta el Còdex Manesse, he preferit deixar-vos el link de la versió digitalitzada i que vosaltres mateixos analitzeu les escenes representades, no us decebran: Codex Manesse digitalitzat

Per altra banda, també us deixo aquestes poesies musicades, tal i com sonarien a l’època medieval i amb els instruments de llavors: Música