La repressió càtar i Montségur

Les creences que seguia la nova església dels càtars no van agradar molt a l’Església de Roma ja que, per una banda, els deixava a ells com a ens del Mal i, en segon terme, es manifestaven com la religió vertadera de Crist, la que ell havia predicat. Per aquest motiu, la repressió del catarisme va acabar arribant a principis del segle XIII. La croada contra els càtars, coneguda com “croada contra els albigesos (d’Albí)”, la va engegar el papa Innocenci III per combatre la nova religió sorgida a les terres del Languedoc. La croada va tenir dues fases: la primera, entre 1209-1215, que és coneguda amb el nom de “croada dels barons” i va estar formada per un autèntic exèrcit “internacional” (50.000-130.000 soldats aprox.), comandat per alguns bisbes i cavallers francs i, en menor mesura, alemanys. La segona fase de la croada va esdevenir entre 1226-1229 i es coneguda amb el nom de la “croada reial” perquè ja hi va prendre part directament el rei de França. Però la guerra contra els albigesos no acabarà fins al 1244 …a Montségur.

Després d’anys d’investigació pel territori càtar per part de diversos legats cistercencs del papa i després de molts textos sobre què calia fer amb la problemàtica, en el Concili de Laterà III (1179) es va dictaminar que es consideraria el catarisme com una heretgia.El 10 de març del 1204, el papa Innocenci III va enviar una carta al rei de França, Felip II, advertint-lo que era la seva responsabilitat fer quelcom amb el Comtat de Tolosa ja que estava ocupat per heretges. Com que aquelles terres formaven part del seu regne, Felip II de França havia d’eliminar l’hertgia i deixar el comtat en mans dels vertaders catòlics. De fet, el papa va prometre a Felip II el regnat de tots els territoris francesos, si ell proporcionava el seu exèrcit per la croada contra els heretges, però el rei va rebutjar la proposta dos cops seguits.

Mentrestant, el comte Raimon IV de Tolosa tenia les seves dificultats amb els legats papals, Pèire de Castelnau i amb l’Abat de Cîteaux, Arnald Amalric, els quals estaven buscant eclesiàstics catòlics que s’haguessin convertit en càtars i estiguessin predicant la religió en les esglésies catòliques. Van suspendre dels seus càrrecs els bisbes de Béziers i de Viviers, i tanmateix van intentar fer amb l’arquebisbe de Narbona, però aquest no es va deixar intimidar pels legats i es va negar a deixar el seu càrrec.

Amb tot això, a l’estiu de 1207, Pèire de Castelnau va excomunicar públicament al comte Ramon IV ja que estava fart de les seves mentides i evasives pel que feia a la situació del seu comtat envers el catarisme. Però Ramon IV va prometre que solucionaria el problema del catarisme i va ser perdonat per l’Església de Roma a l’agost. Tot i així, a la tardor del mateix any, el comte encara no havia dut a terme cap de les seves promeses i un altre cop va ser excomunicat. I un altre cop Ramon IV va voler solucionar la seva excomunió i va voler negociar amb el legat papal, el qual el va tornar a perdonar el 13 de gener del 1208. En aquest punt, va ocorre l’acte que canviaria la història de la comunitat càtara: Pèire de Castelnau va ser assassinat al matí següent de les negociacions; pretext que va donar inici a la repressió del catarisme ja que el crim  es va atribuir indirectament al comte de Tolosa.

El primer pas el va fer l’Església de Roma amb la massacre de Béziers (20.000 víctimes) al 1209. Durant 30 anys es seguiran períodes bèl·lics molts durs, amb molts morts i molta sang fins al 1242, inici del final de la croada.

La foguera de Montségur:

A la nit del 28 de maig de 1242, onze inquisidors van ser assassinats a Avignonet per un comandament càtar enviat des de Montségur. Aquest esdeveniment provocarà que el papa ordenés al rei de França el setge a la fortalesa de Montségur el qual començarà just un any després sota el comandament d’Hug des Arcy. El setge durarà 10 mesos, però la fortalesa es va quedar sense recursos  i es va intentar una sortida de la fortalesa per aconseguir aliment i aigua el 1 de març de 1244. L’intent va fracassar i al dia següent el castrum va rendir-se. Aquesta rendició anirà acompanyada d’una treva de quinze dies: passats aquests dies, els càtars hauran de decidir si abjurar de la seva fe o morir a la foguera. 

De 600 persones que es creuen que vivien al castrum de Montségur, uns 220 càtars, segons els manuscrits dels processos que van redactar els inquisidors, van decidir no abjurar de la seva fe i morir com a càtar a la foguera el 16 de març de 1244. Alhora, amb aquest acte, es posava punt i final a la guerra. El castell va passar en mans del rei de França i va funcionar com a fortalesa reial fins ben bé el segle XV. A partir del segle XVI Montségur s’abandonarà i no tornarà a sortir a la llum fins al segle XIX en que diversos escriptors romàntics i “historiadors” començaran a escriure sobre la tragèdia que hi va tenir lloc i a magnificar el sacrifici d’aquells càtars que es van sobreposar les seves creences per damunt del papa i del rei de França.

Imatge

Anuncis

Els orígens del catarisme

Després del llarg descans estival, començaré publicant sobre el catarisme ja que he tingut la sort d’estar pel Languedoc uns quants dies. M’agradaria fer una petita explicació sobre qui són els càtars i quina és la seva doctrina per després comentar i penjar les fotografies dels diferents indrets que he visitat, tots una joia.

Sobre el catarisme, les primeres notícies que tenim són a través d’un tractat redactat a l’any 970 per un sacerdot búlgar anomenat Cosmas, un tractat precís i argumentat contra els bogomils, considerats els germans orientals dels càtars. Aquests nous creients orientals que cita Cosmas són els adeptes del papa Bogomil, “amic de Déu”, que predicarà a Bulgària una religió cristiana diferent, transformada, entre el 927 al 972. Aquest és l’origen del dualisme moderat càtar que prové del món greco-eslau: sorgirà en un monestir búlgar al segle X i s’introduirà en el cristianisme llatí a principis del segle XI a través del contacte comercial entre Itàlia i l’Orient.

No obstant, aquesta corrent d’investigació que vincula el sorgiment del catarisme occidental amb el contacte comercial amb l’Orient s’ha vist qüestionada durant els darrers vint anys. La hipòtesi més acceptada és la que relaciona el sorgiment d’aquesta religió amb la primera onada d’heretges que es donarà a la mateixa zona del Languedoc entorn a l’any Mil. La causa de l’aparició d’aquesta heretgia és la crítica que es fa al nou ordre que l’Església cristiana de Roma comença a construir, la coneguda “reforma gregoriana”. Aquesta onada d’heretges seran denunciats pels monges cluniacencs, els quals relacionaran aquests individus i grups de la zona d’Aquitània, Toulouse, Orleáns o de Champagné amb els “maniqueus*”. Sobre aquest fet tenim constància gràcies a les cartes enviades pel bisbe Roger de Chalons al bisbe Wazo de Lieja, coneixedor d’assumptes herètics, al 1045. A la carta, el bisbe Roger li feia saber al bisbe Wazo que a la seva zona de control havia sorgit un niu herètic de “maniqueus” i que creia convenient lliurar aquests heretges al dret civil. Però per la seva part, el bisbe Wazo li  va respondre que “les seves vides no han de ser sacrificades per l’espasa temporal, ja que Déu, el seu Creador i el seu Salvador, mostra envers ells paciència i pietat”. Tot i així, aquest niu herètic només va moure tinta i no va provocar cap acció ni per part del Papat ni dels comtes.

Més tard, després d’un llarg buit documental sobre el tema dels maniqueus a la zona del Languedoc, una segona tongada d’heretges sorgirien a causa de la resposta crítica que generaria el gir que els teòlegs cristians de Roma farien dels ideals que havien inspirat en un primer moment la “reforma gregoriana” entorn als anys 1130-1140. Aquests nous “maniqueus” negaven l’autoritat del papa de Roma i dels seus prelats.
Però tal i com he comentat abans, el buit informatiu existent durant més de mig segle fa que aquesta hipòtesi perdi fiabilitat ja que no hi ha cap explicació entre la última foguera de “maniqueus” (1034) al Monfort, Piamont, i els primers processos que es troben documents a Anvers al 1110. Què han estat fent aquests heretges durant setanta anys?

Els processos contra els càtars s’iniciaran a Anvers a l’any 1110 i continuaran a Lovaina i Bruges (1110-1115), al territori de les Ardenes (1112), a Soissons (1114), etc. I a partir d’aquest moment ja es documentaran constantment fogueres a Utrecht, Lieja, Arràs, i fins i tot en un lloc molt apartat de tot aquest territori “contaminat”, la ciutat de Goslar, a l’Hartz (1135-1151).

Històricament, aquesta ràpida expansió del catarisme al Languedoc es deu a que els senyors occitans deixaran “abandonades” les seves propietats per anar a lluitar contra l’infidel islàmic a les croades. El principal comte del territori d’aleshores era el comte de Tolosa, però durant els segles XI-XII els comtes no van exercir la seva autoritat: Ramon de Sant Geli, Ramon IV, capità insigne de la Primera Croada, va marxar al 1096 a Terra Santa, resignant el seu comtat al seu fill Bertran, i ja no va tornar. Bertran, a la mort del pare (1050) i entenent que Terra Santa era més important que Tolosa, va deixar el comtat al germanastre Alfons-Jordà, un noi de nou anys, i se’n va anar també cap allà. Alfons-Jordà rebrà el comtat de Tolosa quan tan sols era un nen. Per altra banda, el vescomte Roger Trencavell de Carcassona preferia expandir-se i apropiar-se d’altres territoris, en lloc de controlar el vescomtat que ja tenia; a més, aquest fet també va provocar certa inestabilitat política que va desembocar en la falta d’autoritat als territoris de Carcassona, Albí i Besiers. Per tant, va ser durant aquest període (segle XII) i en aquests territoris on s’establiren els primers assentaments de la nova doctrina i es van expandir cap al sud, Corona d’Aragó i cap a l’est, els Comtats Italians.

*Maniqueu: a l’època medieval, considerat maniqueu tot aquell qui no seguís la doctrina cristiana tal i com la professava l’Església. catòlica de Roma
___________________________________
Fins la pròxima actualització del bloc, amb més cosetes sobre el catarisme!