EL NAIXEMENT LITERARI DEL REI ARTUR

BLOG ESCOLA HUMANITATS ARTKHÉ

a9bf6b4a4476e295887f9225d10b09a9
Amb el pretext de presentar-vos el nou Xic “Contes amb història. Des de l’Antic Egipte fins a l’actualitat”, us volem donar a conèixer el naixement literari del rei Artur, que com podreu comprovar a continuació, va ser força extravagant:
“Al ver los sufrimientos que padecía el rey [Úter Pendragon] a causa de una mujer, se maravilló mucho Merlín de tan extremada pasión y dijo:
«Para dar cima a tu deseo, deberás servirte de artes nuevas para ti tiempo e inauditas. Con mis drogas sé cómo darte la aparencia de Gorlois, de manera que en todo te asemejes a él. Si haces lo que digo, te convertiré en un doble perfecto del duque… De ese modo podrás entrar a salvo en el castillo y tener acceso a Igerna.»
Convino el rey en ello, demostrando un enorme interés. Dejó en fin, el asedio en manos de sus subordinados, tomó las drogas…

View original post 224 more words

L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial? 2.0

Lancelot, Lancelot.. Quant s’ha escrit i s’ha filmat sobre aquest cavaller de la Taula Rodona! Però que poc es sap que aquest famós cavaller va portar a Chrétien de Troyes (c.1135-c.1183) a deixar inacabada la seva novel·la…

Ja des d’un bon principi, al pròleg, l’autor vol deixar constància que l’obra que escriurà és un encàrrec de Maria de Xampanya (1145-1198), filla de Lluís VII de França i d’Elionor d’Aquitània, i que tant el tema com el sentit del romanç (matière et sen) han estat donats per ella. Així doncs, a diferència d’altres novel·les escrites per Chrétien, el Cavaller de la Carreta es presenta com un relat amorós que obeeix les lleis de la fin’amors: l’amor de Lancelot cap a Ginebra representaria el codi amorós que el fin amant ha de seguir segons l’ideal trobadoresc, que seria la sincera i fidel submissió del cavaller-amant a la seva domna. En aquesta línia, la novel·la exaltarà el factor extramatrimonial de l’amor, quelcom molt allunyat del que Chrétien de Troyes solia exposar en les seves obres, on l’amor només es pot donar dins dels límits del sagrament del matrimoni (L’amor al segle XII). Aquest nou factor de la novel·la chrétiana es degué a que tant la comtessa Maria de Xampanya i la seva mare Elionor d’Aquitània van promoure a les corts del nord francès el concepte de l’amor adúlter proposat per la lírica trobadoresca en les corts occitanes.

De fet, no és estrany que Maria de Xampanya també fos la promotora del Tractatus de Amore d’Andreu el Capellà, del darrer terç del segle XII, considerat com un codi irònic i sarcàstic de la fin’amors. És més, s’ha arribat a considerar-lo com la part teòrica de la novel·la de Chrétien ja que en ell s’exposa que l’adulteri és necessari per experimentar l’amor entre dues persones, però de la mateixa manera que la moralitat de Chrétien condemna l’adulteri, Andreu el Capellà (capellà!) deixa entreveure que el seu tractat s’hauria de prendre com una condemna de la luxúria (fornicatio). Això ens duria a considerar que Chrétien hagués volgut mostrar el seu desacord amb la comtessa utilitzant el seu text i convertint-lo en en una crítica moral vers l’amor adúlter i les conseqüències d’aquest. Al llarg del text, l’autor no deixarà d’enviar advertències al seu cavaller, el qual serà ridiculitzat sovint, sobre la perillositat dels seus sentiments cap a una dama que pertany a un altre senyor, al propi rei Artús. 

Aquest amor cap a la reina, convertirà a Lancelot en un cavaller errant ad aeternum, ja que no pot ser correspost per una dama ja casada i això no li permet fer-se un lloc en la societat cortesa, perquè tal i com he dit a l’anterior entrada, sense dona no hi ha ni títol ni terres, i Lancelot mai es podrà casar amb la reina Ginebra, la dona del seu senyor. Chrétien de Troyes es veurà impossibilitat d’enllestir la seva obra ja que la seva moralitat cristiana no li permetrà acabar l’aventura de Lancelot, de concedir-li al cavaller l’objecte del seu desig dins d’una atmosfera sacre i institucional. No s’ho mereix.  

Enquesta sobre precarietat laboral

Des de l’Observatori Social d’Espanya s’està realitzant un estudi sobre precarietat laboral durant aquest segle XXI. Per aquest motiu, han elaborat una enquesta per recollir tanta informació com els hi sigui possible, aquesta enquesta la trobareu clicant aquí.

Participeu-hi i compartiu-la entre tanta gent com coneixeu, ho agrairan moltíssim!

En breus arribarà una nova entrada sobre algun tema medieval, fins aviat!

Benvinguts!

Primerament, abans de començar a publicar cap entrada al bloc, m’agradaria fer una breu explicació sobre com vull dirigir-lo.

L’idea principal és anar publicant texts sobre temes d’història medieval ja que és de les que més m’interessa. Dintre d’aquesta temàtica, tinc una lleugera inclinació per les temàtiques sexuals, religioses, sobre vida quotidiana i privada, sobre l’imaginari col·lectiu i les simbologies, etc., és a dir, una mica tot allò que toqui amb la història de les mentalitats i la cultura. Tot i així, evidentment, segur que deixaré caure escrits d’altres temàtiques que, potser no em cridin tant l’atenció, però que es mereixen un petit espai al bloc. Alhora, també publicaré articles d’altres autors que, des del meu punt de vista, cregui convenient fer-los conèixer ja sigui pels temes que tracten, com per la novetat d’allò que exposen o bé ja sigui per que la seva lectura m’ha semblat senzillament agradable.

Tanmateix, voldria destacar que, tot i que no sigui l’idea inicial del bloc, el més probable és que publiqui articles o descobriments arqueològic d’altres períodes històrics o que si passa quelcom al món, a l’actualitat, i em ve de gust comentar-ho o donar la meva opinió, així ho faré.

Per acabar, només em queda convidar a tothom a seguir el meu bloc i a donar la seva opinió/crítica sobre el que escrigui/publiqui. Espero el vostre seguiment d’aquesta meva petita aventura: sigueu benvinguts!

Apertum est.