LA LLUM A L’INTERIOR DE SAINT-DENÍS

Un tastet del curs que impartiré a partir d’octubre a l’Escola Artkhé de Barcelona.

Per més informació: https://escolaartkhe.wordpress.com/

Bon inici de curs!

BLOG ESCOLA HUMANITATS ARTKHÉ

saint-denis

Una de las personalitats que van permetre el desenvolupament de l’arquitectura gòtica als darrers segles de l’Edat Mitjana va ser l’abat benedictí Suger, inspirat per Hug de Cluny que considerava que l’abadia havia de ser l’exemple a la Terra de la glòria de Déu. Prenent com a punt de partida l’estil arquitectònic Cluny III, l’abat Suger va començar la reconstrucció de Saint Denis entre 1135 i 1144, treballant per la grandesa de Déu, per la de sant Dionís (patró del conjunt), i per la dels reis de França, ja que era l’abadia reial.

Suger va concebre el monument com una obra teològica. Va utilitzar els escrits del patró de l’abadia, sant Dionís, segons es creia Dionís l’Areopagita, que identificava la llum com la representació de la glòria divina a la terra. L’abat de Saint Denís va aconseguir que els cristians poguessin contemplar la grandesa de Déu a l’interior de…

View original post 23 more words

L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial?

Hola de nou, companys!

Retornant al món dels blocs, començaré també una nova etapa de publicacions: més dinàmiques, més amenes i més centrades en temes concrets. Per aquest motiu, reprendré “El pergamí de l’Ermengarda” parlant sobre l’invent cultural més revolucionari del segle XII: l’amor.

L’amor, sentiment que feia emmalaltir greument a tot aquell que el patia, només es donarà en una sola forma: fora del matrimoni. L’amor era adúlter, no es podia concebre dins dels límits del matrimoni, institució que vinculava a dues famílies per motius socio-econòmics, i mai tenint en compte els dos individus que rebrien la benedicció eclesiàstica. Per això, l’amor, ens lliure i passional, es desenvolupava entre individus sense cap vincle, individus sense obligacions entre ells, individus que s’entregaven mútua i lliurement.

No obstant, hi hagué un autor de novel·les cavalleresques que al segle XII no va creure en aquest “llibertinatge” i es va oposar a la idea rotundament, plasmant gairebé en la totalitat de les seves novel·les el concepte de l’amor adscrit al matrimoni. Aquest autor fou Chrétien de Troyes (1135-1190).

En les seves novel·les, el protagonista no podrà arribar al ideal del perfecte cavaller sense abans haver passat per un llarg viatge d’obstacles que el conduirà a aconseguir una dama i un títol en la cort. Aquesta dama, però, l’obtindrà a través de la institució matrimonial, legitimant així el seu lloc en la societat cortesa del segle XII. Per tant, entendríem que Chrétien té un punt de vista moral i cristià pel que fa a l’amor i així ho reflecteixen les seves principals obres: Erec et Enide, Cligès, El Cavaller del Lleó i el Perceval.

En elles, la màxima del poema és “armes i amor”, en tant que l’amor, tal i com s’ha dit, jugarà un important paper atorgant a aquell cavaller que no és l’hereu de la seva família un títol i unes terres que li donaran un lloc en una societat on abans no hi tenia veu, sempre i quan aquest noble sentiment es doni dintre de la sacre institució del matrimoni.

Image

El pròxim dia us parlaré del gran repte de Chrétien de Troyes, El Cavaller de la Carreta, on l’autor haurà de tractar amb l’amor extramatrimonial: la relació adúltera entre Ginebra i Lancelot.

Nota informativa

Hola!

Torno a estar activa al món cibernètic, però a mig gas. Tot i així, us deixo un parell de propostes que cal tenir en consideració:

1. Congrés, “Arqueología de la agricultura y la ganadería en la Alta Edad Media europea (Siglos V-X)”, Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc (Vitoria), 15 i 16 de novembre. Es realitzaran ponències sobre estudis arqueològics sobre ramaderia i pràctiques agrícoles altmedievals a partir d’estudis de restes arqueofaunístiques i arqueobotànics, així com anàlisis paleoambientals per recompondre el paisatge de l’època.

2. I Postgrau de Gestió i Tractament Digital dels Documents Històrics, Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (UAB), Barcelona. “L’objectiu principal d’aquest postgrau és potenciar el coneixement del patrimoni documental mitjançant la formació de professionals amb una preparació sòlida en la crítica documental, amb un domini solvent de les noves tecnologies que poden aplicar-se i amb una bona capacitat, resolutiva i creativa, que millori les seves estratègies de difusió. Aquests professionals podran posar en valor aquest patrimoni per fer-lo visible a qualsevol sector de la nostra societat sigui especialitzat o no.” Per més informació, consulteu aquest blog.

Fins aviat!