Tomàs d’Aquino i els àngels pecaminosos

Seguint la tònica de l’anterior entrada, continuarem parlant del diable perquè el temor de l’existència del mal i les temptacions dels dimonis estava molt present a la mentalitat del poble medieval, sobretot dels que pertanyien als estaments més baixos, que com a conseqüències de les dificultat que tenien per sobreviure dia a dia, potser es podrien haver plantejat el motiu pel qual havien de creure en un Déu bo, el Déu del Nou Testament, quan aquest mateix permetia l’existència del mal.

Per parlar d’aquests temes, és obligat fer referència al mestre filòsof-teòleg més conegut del segle XIII: Tomàs d’Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 – Fossanova, 7 de març´de 1274) i la seva Summa Theologiae. La Summa tracta sobre varis aspectes d’interès teològic i filosòfic de l’època, com per exemple són la naturalesa i l’existència de Déu, la creació del món, els àngels, la natura dels homes, la moral, les virtuts i els vicis, la vida de Crist i els sagraments, la fi del món i el Judici Final.
Avui ens centrarem en el seu Tractat sobre els àngels, concretament en les qüestions 63 i 64 que són les que parlen sobre els àngels dolents i la seva naturalesa, sobre el pecat que van cometre, el càstig que van rebre i sobre el lloc on els va confinar Déu. Tomàs d’Aquino dictaminarà que la caiguda d’aquests àngels bons és el que donarà origen al vici i al pecat al món terrenal per què aquests petits dimonis volen apartar als homes del Regne de Déu per enveja.

Summa Theologiae (Pars prima), Tomàs d'Aquino

Primer de tot, Tomàs d’Aquino deixa clar que no existia un principi dolent i independent de Déu que cridés als àngels bons a cometre el pecat, ja que afirmar aquesta teoria implicaria caure en l’heretgia maquiavèl·lica, la qual defensa l’existència de dos principis, és a dir, dos éssers divins, un de bo i un altre de dolent. La teoria que defensarà el teòleg és que en la creació dels àngels, en el moment immediatament posterior, aquests van poder escollir per voluntat pròpia i amb total llibertat si volien realitzar un acte bo, que els concedís la bonaventura eterna, o bé un acte dolent, pecaminós, i que els enviaria a la condemnació eterna sense el perdó de Déu, per tant, no se’ls hi concediria la gràcia divina.
L’existència d’aquests àngels dolents seria beneficiós per l’obra divina ja que ajudaria als homes a escollir entre el bé i el mal, els temptarien i els provarien per a que aquests aconseguissin la salvació eterna, arriscant-se a que els homes dubtessin de l’existència del seu creador ja que serien més conscients del mal que no pas dels actes bondadosos divins.

Tomàs d’Aquino exposarà que la font del mal en els àngels és per “falta de consideració” i no per ignorància com en els homes, que desconeixen si un acte és pecaminós el primer cop que el realitzen. Els àngels no van jutjar que el seu acte dolent era bo per ignorància, sinó que van pecar faltant a la consideració de la seva regla i l’ordre diví. També exposarà que hi va haver un primer àngel que va pecar, el qual va atraure als altres a cometre el mateix acte i es va convertir en el primus inter pares d’allà on es troben, a “l’aire tenebrós”, actualment conegut com “infern”.
La voluntat que va moure a aquest primer àngel pecador, el diable, va ser la de voler assimilar-se a Déu, és a dir, la supèrbia, seguida de l’enveja que senten cap a la humanitat ja que aquests últim reben l’amor de Déu.

Per acabar, l’àngel dolent no rebrà mai el perdó diví perquè no pot tornar a la rectitud dels seus actes (a més de pecar conscientment) i si realitza algun acte bo segurament sigui per benefici propi, mogut per l’enveja o altres pecats que, després de sucumbir a la supèrbia, van entrar dintre de la seva naturalesa. Per aquest motiu, l’àngel caigut està obstinat al mal eternament, de la mateixa manera que l’àngel bo viu en la bonaventura perennement.

L’escolàstic Tomàs d’Aquino va saber argumentar l’existència dels vicis i els pecats en el món terrenal i el motiu pel qual alguns homes es sentien atrets a apartar-se del camí diví cap a la salvació de l’ànima, però tot i així, el poble que no gaudia de les facilitats de la bona vida aristòcrata es seguia preguntant per quin motiu tenien la mala sort de que les collites se’ls hi fes malbé, per què passaven fred i gana a l’hivern mentre el seu senyor no patia cap mal, per quina raó l’Església no els hi donava totes les respostes que necessitaven, … Respostes que des de feia segles trobaven en pràctiques suposadament paganes i herètiques, pràctiques que la historiografia ha anomenat “religiositat popular” i que serà el pròxim tema que tractarem.

El dimoni. Codex Gigas, fol.270r

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s