L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial? 2.0

Lancelot, Lancelot.. Quant s’ha escrit i s’ha filmat sobre aquest cavaller de la Taula Rodona! Però que poc es sap que aquest famós cavaller va portar a Chrétien de Troyes (c.1135-c.1183) a deixar inacabada la seva novel·la…

Ja des d’un bon principi, al pròleg, l’autor vol deixar constància que l’obra que escriurà és un encàrrec de Maria de Xampanya (1145-1198), filla de Lluís VII de França i d’Elionor d’Aquitània, i que tant el tema com el sentit del romanç (matière et sen) han estat donats per ella. Així doncs, a diferència d’altres novel·les escrites per Chrétien, el Cavaller de la Carreta es presenta com un relat amorós que obeeix les lleis de la fin’amors: l’amor de Lancelot cap a Ginebra representaria el codi amorós que el fin amant ha de seguir segons l’ideal trobadoresc, que seria la sincera i fidel submissió del cavaller-amant a la seva domna. En aquesta línia, la novel·la exaltarà el factor extramatrimonial de l’amor, quelcom molt allunyat del que Chrétien de Troyes solia exposar en les seves obres, on l’amor només es pot donar dins dels límits del sagrament del matrimoni (L’amor al segle XII). Aquest nou factor de la novel·la chrétiana es degué a que tant la comtessa Maria de Xampanya i la seva mare Elionor d’Aquitània van promoure a les corts del nord francès el concepte de l’amor adúlter proposat per la lírica trobadoresca en les corts occitanes.

De fet, no és estrany que Maria de Xampanya també fos la promotora del Tractatus de Amore d’Andreu el Capellà, del darrer terç del segle XII, considerat com un codi irònic i sarcàstic de la fin’amors. És més, s’ha arribat a considerar-lo com la part teòrica de la novel·la de Chrétien ja que en ell s’exposa que l’adulteri és necessari per experimentar l’amor entre dues persones, però de la mateixa manera que la moralitat de Chrétien condemna l’adulteri, Andreu el Capellà (capellà!) deixa entreveure que el seu tractat s’hauria de prendre com una condemna de la luxúria (fornicatio). Això ens duria a considerar que Chrétien hagués volgut mostrar el seu desacord amb la comtessa utilitzant el seu text i convertint-lo en en una crítica moral vers l’amor adúlter i les conseqüències d’aquest. Al llarg del text, l’autor no deixarà d’enviar advertències al seu cavaller, el qual serà ridiculitzat sovint, sobre la perillositat dels seus sentiments cap a una dama que pertany a un altre senyor, al propi rei Artús. 

Aquest amor cap a la reina, convertirà a Lancelot en un cavaller errant ad aeternum, ja que no pot ser correspost per una dama ja casada i això no li permet fer-se un lloc en la societat cortesa, perquè tal i com he dit a l’anterior entrada, sense dona no hi ha ni títol ni terres, i Lancelot mai es podrà casar amb la reina Ginebra, la dona del seu senyor. Chrétien de Troyes es veurà impossibilitat d’enllestir la seva obra ja que la seva moralitat cristiana no li permetrà acabar l’aventura de Lancelot, de concedir-li al cavaller l’objecte del seu desig dins d’una atmosfera sacre i institucional. No s’ho mereix.  

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s