L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial?

Hola de nou, companys!

Retornant al món dels blocs, començaré també una nova etapa de publicacions: més dinàmiques, més amenes i més centrades en temes concrets. Per aquest motiu, reprendré “El pergamí de l’Ermengarda” parlant sobre l’invent cultural més revolucionari del segle XII: l’amor.

L’amor, sentiment que feia emmalaltir greument a tot aquell que el patia, només es donarà en una sola forma: fora del matrimoni. L’amor era adúlter, no es podia concebre dins dels límits del matrimoni, institució que vinculava a dues famílies per motius socio-econòmics, i mai tenint en compte els dos individus que rebrien la benedicció eclesiàstica. Per això, l’amor, ens lliure i passional, es desenvolupava entre individus sense cap vincle, individus sense obligacions entre ells, individus que s’entregaven mútua i lliurement.

No obstant, hi hagué un autor de novel·les cavalleresques que al segle XII no va creure en aquest “llibertinatge” i es va oposar a la idea rotundament, plasmant gairebé en la totalitat de les seves novel·les el concepte de l’amor adscrit al matrimoni. Aquest autor fou Chrétien de Troyes (1135-1190).

En les seves novel·les, el protagonista no podrà arribar al ideal del perfecte cavaller sense abans haver passat per un llarg viatge d’obstacles que el conduirà a aconseguir una dama i un títol en la cort. Aquesta dama, però, l’obtindrà a través de la institució matrimonial, legitimant així el seu lloc en la societat cortesa del segle XII. Per tant, entendríem que Chrétien té un punt de vista moral i cristià pel que fa a l’amor i així ho reflecteixen les seves principals obres: Erec et Enide, Cligès, El Cavaller del Lleó i el Perceval.

En elles, la màxima del poema és “armes i amor”, en tant que l’amor, tal i com s’ha dit, jugarà un important paper atorgant a aquell cavaller que no és l’hereu de la seva família un títol i unes terres que li donaran un lloc en una societat on abans no hi tenia veu, sempre i quan aquest noble sentiment es doni dintre de la sacre institució del matrimoni.

Image

El pròxim dia us parlaré del gran repte de Chrétien de Troyes, El Cavaller de la Carreta, on l’autor haurà de tractar amb l’amor extramatrimonial: la relació adúltera entre Ginebra i Lancelot.

Anuncis

Un pensament sobre “L’amor al segle XII: adúlter o matrimonial?

  1. Retroenllaç: El pergamí de l'Ermengarda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s