Els orígens del catarisme

Després del llarg descans estival, començaré publicant sobre el catarisme ja que he tingut la sort d’estar pel Languedoc uns quants dies. M’agradaria fer una petita explicació sobre qui són els càtars i quina és la seva doctrina per després comentar i penjar les fotografies dels diferents indrets que he visitat, tots una joia.

Sobre el catarisme, les primeres notícies que tenim són a través d’un tractat redactat a l’any 970 per un sacerdot búlgar anomenat Cosmas, un tractat precís i argumentat contra els bogomils, considerats els germans orientals dels càtars. Aquests nous creients orientals que cita Cosmas són els adeptes del papa Bogomil, “amic de Déu”, que predicarà a Bulgària una religió cristiana diferent, transformada, entre el 927 al 972. Aquest és l’origen del dualisme moderat càtar que prové del món greco-eslau: sorgirà en un monestir búlgar al segle X i s’introduirà en el cristianisme llatí a principis del segle XI a través del contacte comercial entre Itàlia i l’Orient.

No obstant, aquesta corrent d’investigació que vincula el sorgiment del catarisme occidental amb el contacte comercial amb l’Orient s’ha vist qüestionada durant els darrers vint anys. La hipòtesi més acceptada és la que relaciona el sorgiment d’aquesta religió amb la primera onada d’heretges que es donarà a la mateixa zona del Languedoc entorn a l’any Mil. La causa de l’aparició d’aquesta heretgia és la crítica que es fa al nou ordre que l’Església cristiana de Roma comença a construir, la coneguda “reforma gregoriana”. Aquesta onada d’heretges seran denunciats pels monges cluniacencs, els quals relacionaran aquests individus i grups de la zona d’Aquitània, Toulouse, Orleáns o de Champagné amb els “maniqueus*”. Sobre aquest fet tenim constància gràcies a les cartes enviades pel bisbe Roger de Chalons al bisbe Wazo de Lieja, coneixedor d’assumptes herètics, al 1045. A la carta, el bisbe Roger li feia saber al bisbe Wazo que a la seva zona de control havia sorgit un niu herètic de “maniqueus” i que creia convenient lliurar aquests heretges al dret civil. Però per la seva part, el bisbe Wazo li  va respondre que “les seves vides no han de ser sacrificades per l’espasa temporal, ja que Déu, el seu Creador i el seu Salvador, mostra envers ells paciència i pietat”. Tot i així, aquest niu herètic només va moure tinta i no va provocar cap acció ni per part del Papat ni dels comtes.

Més tard, després d’un llarg buit documental sobre el tema dels maniqueus a la zona del Languedoc, una segona tongada d’heretges sorgirien a causa de la resposta crítica que generaria el gir que els teòlegs cristians de Roma farien dels ideals que havien inspirat en un primer moment la “reforma gregoriana” entorn als anys 1130-1140. Aquests nous “maniqueus” negaven l’autoritat del papa de Roma i dels seus prelats.
Però tal i com he comentat abans, el buit informatiu existent durant més de mig segle fa que aquesta hipòtesi perdi fiabilitat ja que no hi ha cap explicació entre la última foguera de “maniqueus” (1034) al Monfort, Piamont, i els primers processos que es troben documents a Anvers al 1110. Què han estat fent aquests heretges durant setanta anys?

Els processos contra els càtars s’iniciaran a Anvers a l’any 1110 i continuaran a Lovaina i Bruges (1110-1115), al territori de les Ardenes (1112), a Soissons (1114), etc. I a partir d’aquest moment ja es documentaran constantment fogueres a Utrecht, Lieja, Arràs, i fins i tot en un lloc molt apartat de tot aquest territori “contaminat”, la ciutat de Goslar, a l’Hartz (1135-1151).

Històricament, aquesta ràpida expansió del catarisme al Languedoc es deu a que els senyors occitans deixaran “abandonades” les seves propietats per anar a lluitar contra l’infidel islàmic a les croades. El principal comte del territori d’aleshores era el comte de Tolosa, però durant els segles XI-XII els comtes no van exercir la seva autoritat: Ramon de Sant Geli, Ramon IV, capità insigne de la Primera Croada, va marxar al 1096 a Terra Santa, resignant el seu comtat al seu fill Bertran, i ja no va tornar. Bertran, a la mort del pare (1050) i entenent que Terra Santa era més important que Tolosa, va deixar el comtat al germanastre Alfons-Jordà, un noi de nou anys, i se’n va anar també cap allà. Alfons-Jordà rebrà el comtat de Tolosa quan tan sols era un nen. Per altra banda, el vescomte Roger Trencavell de Carcassona preferia expandir-se i apropiar-se d’altres territoris, en lloc de controlar el vescomtat que ja tenia; a més, aquest fet també va provocar certa inestabilitat política que va desembocar en la falta d’autoritat als territoris de Carcassona, Albí i Besiers. Per tant, va ser durant aquest període (segle XII) i en aquests territoris on s’establiren els primers assentaments de la nova doctrina i es van expandir cap al sud, Corona d’Aragó i cap a l’est, els Comtats Italians.

*Maniqueu: a l’època medieval, considerat maniqueu tot aquell qui no seguís la doctrina cristiana tal i com la professava l’Església. catòlica de Roma
___________________________________
Fins la pròxima actualització del bloc, amb més cosetes sobre el catarisme!
Anuncis

2 pensaments sobre “Els orígens del catarisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s