El vestit a la Baixa Edat mitjana

Aquest període es caracteritza per la diversificació social del vestit, conseqüència de la pacífica situació política, dels progressos tecnològics i de l’actiu comerç entre Orient i Occident que afavorirà el creixement econòmic i la urbanització de la població, aguditzant les diferències socials. Aquest context socioeconòmic provocarà el sorgiment d’una aspiració col·lectiva al luxe, fet que també marcarà la diferències socials en el vestit per la utilització de certs teixits, pells o colors costosos que tan sols uns pocs es podien permetre, destacant els teixits hispanomusulmans treballats en tallers àrabs establerts a l’Al-Àndalus com els més luxosos.

Es produirà un increment dels tipus de vestit, ja sigui pels nous models que sorgeixen com per com s’elaboren. A més, s’observa que els patrons dels vestits comencen a complicar-se, però sense arribar al nivell de complexitat que presentarien els vestits de finals del segle XIV. No obstant, va ser durant aquest segle quan es va començar a desenvolupar l’art de la sastreria: es va passar de la realització de la senzilla i lineal túnica del període romànic amb forma de “T”, que es construïa amb peces de tela de talla rectangular, a introduir una important variant estructural com va ser l’afegiment d’una peça de tela triangular als costats de la túnica i una talla més sofisticada als vestits ajustats, que ens indiquen la intervenció d’un professional de la sastreria en la confecció de les peces de roba.

De la mateixa manera que el període anterior, existirà a tot l’Occident un vestit comú. El país que més va intervenir a la creació d’un art dedicat al vestit i a la confecció del vestit gòtic va ser França, tot i així, els regnes cristians seguirà la moda que es podria anomenar “internacional”. Tot i que segueix havent una indiferència en quan el vestit masculí el femení, en aquest últim s’observa una sèrie de trets molt originals que es deuen a la supervivència de modes anteriors i a la influència del món musulmà. A més, en comparació als segles anteriors, hi haurà un augment del número de peces de vestir bàsiques: camises, mitges masculines i femenines, túniques interiors encordades (fig.1) o no i túniques revestides de pell (fig2).

Cal remarcar certes peces típicament peninsulars que destaquen per la seva bellesa com són les camises femenines brodades amb fils de seda de vistosos colors amb motius decoratius que provenien del món musulmà. Aquestes camises van ser denominades com “camises margomades” i van formar part de l’aixovar femení fins el regnat dels Reis Catòlics. A més, tot i que en tota Europa apareixen els vestits sense mànigues, sorgirà a la Península una variant en que s’obrirà de forma exagerada les túniques encordades o les revestides amb pell amb el suposat propòsit de mostrar àmpliament la camisa margomada.

A sobre d’aquestes peces de vestir, de la mateixa manera que a l’etapa anterior, es seguiran portant mantells i capes. I entre els mantells hi haurà un model genuïnament ibèric que consistia en una obertura lateral per on passar el braç.

PS. A la pròxima entrada tractaré la diferència de vestits segons el sexe de les persones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s