La concepció de la dona

A través de la literatura podem arribar a les mentalitats de les societats al llarg de tota la història i així conèixer la seva visió de la realitat. Un dels temes que més sol inquietar-nos és el paper de la dona segons l’època en la que viu. Per això és interessant que, a través d’un breu recorregut per la literatura de cada època, ens puguem fer una petita idea del concepte que es tenia de la dona al món clàssic i la degradació que pateix durant l’època medieval, fins al punt que a l’època moderna es consideri a la dona com un ens del diable, que gràcies al seu poder seductor pot manejar als homes a la seva voluntat i apartar-los de Déu.

És curiós com des dels primers temps es considera que el poder femení es troba en l’atracció física: l’energia sexual que semblen posseir algunes dones de forma especial, al marge de la seva maternitat. La tradició greco-romana ens presenta una dona seductora, bruixa i temuda, però alhora desitjada per l’home que ha d’enfrontar-se a ella a través dels relats clàssics, com per exemple és el cas de Circe-Ulisses a l’Odissea d’Homer. La visió de la dona d’aleshores és una que distreu a l’heroi del camí que ha de seguir, utilitzant senzillament la seva bellesa. Però per altra banda, tot i els seus coneixements i fortalesa, aquesta dona no té la capacitat de dominar les seves pròpies passions i sovint cau enamorada i debilitada als braços d’algun home. Aquest model clàssic perdurarà fins ben entrada l’època moderna, però s’hi haurà dafegir un altre model més antic pertanyent a la cultura occidental jueva.

Lilith

El concepte que tenia el poble jueu de la dona era tot el contrari al del món clàssic: aquestes són dones de la llar, donades als valors del seu espòs, sotmeses a la voluntat de les seves famílies.
Tot i així, també és possible trobar en els relats bíblics personatges semblants a les de la tradició greco-romana, caracteritzades per la seva independència. Per exemple la reina de Saba, una dona sàvia, que adopta iniciatives, tant humanes com polítiques. Per altra banda, a la literatura jueva apareix Lilith, la segona dona d’Adam, que es representa com un dimoni femení seductor i enganyós. Aquest estereotip de dona serà el que retrobarem a la mentalitat de l’època moderna.

Quan el cristianisme es converteixi en la religió predominant a Occident, les figures femenines del món clàssic greco-romà es deixaran de banda, fet que provocarà importants canvis en les dones que vivien el dia a dia de llavors.
La dona és rebaixada a l’espai quotidià i controlable, es creu que són les responsables de provocar mals a través de poders malèfics, són éssers anònims, no definits. La mort és representada per una dona, una dona que conté en el seu interior un potencial d’energia negativa i, amb l’arribada de la menopausa, produirà repulsió, encara que durant la seva joventut haguessin estat considerades “seductores innocents”. La dona jove posseïa un atractiu físic superior a les altres dones de major edat ja que la seva màgia seductora és purament carnal i sense intenció, tot i que segueixen representant el mal.

L’influencia cristiana serà decisiva en la progressiva visió negativa del sexe femení, sobretot pel que fa a aquelles dones que no s’ajustin al segon pla al que són destinades. A més, ja a la baixa edat medieval, la pèrdua de la bellesa i l’augment de vellesa es començarà a relacionar amb el mal de forma molt més evident, aquestes dones que passen d’un cert límit d’edat seran sovint considerades bruixes.
Per altra banda, cal destacar que les dones d’alt atractiu físic tindran una doble condició, la ja citada basada en el seu atractiu i la d’enemigues polítiques. Tot això radica en que l’església no autoritzava a l’home contraure matrimoni amb més d’una dona, però poden gaudir de concubines si aquestes relacions extramatrimonials no franquegen la barrera religiosa o social, és a dir, l’home pot tenir relaciones sexuals amb una altra dona que no sigui la seva esposa si aquesta és una d’ofici vil (joglaresques, etc.), prostituta o si no és de bon llinatge. Els romanços i la tradició popular convertirà a aquesta concubina en una poderosa bruixa, que manté subjecte el seu company gràcies a poders extraordinaris. Arribant als extrems, aquest arquetip recorda al model grecollatí, esmentat anteriorment, del concepte de dona seductora i màgica; aquesta visió anirà en augment durant el transcurs dels segles XVI, XVII i XVIII.

A l’època moderna, se li atribuirà a la dona facultats per embruixar amants i així controlar les seves voluntats, fins i tot trobem homes que asseguren davant de l’Inquisició ser víctimes d’aquestes dones que utilitzant els seus maleficis ataquen sexualmentment als seus amants.

Anuncis

3 pensaments sobre “La concepció de la dona

  1. En resumen. Cuánto daño hacen las religiones y qué poco aportan al mundo 😦 Como se nota el miedo del hombre y su ego (aquí poco mi granito de arena psicológico) a quedar relegado en un segundo plano, que tiene la necesidad de humillar y degradar a su única competencia: la mujer. Es una pena la verdad. Supongo que si se trabajara en equipo el mundo iría mejor, pero el ser humano tiene que ser único y magno, pero él solo. Si también lo es el vecino, no luce tanto. Que pena…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s